EL CAVALL

L'evolució del cavall i tipus

Els inicis dels cavalls es remunten uns 70 milions d'anys enrere, a l'era terciaria. Aquest va ser l'inici de l'espècie equus, amb l'aparició de l'exemplar Eohipuus el precursor dels cavalls actuals.

Aquests no eren mes grans que un gos, amb un pes sobre els 20 kg i una altura de 35 cm.

L'espècie equus compren als cavalls, les ases i les zebres.

 A partir de la seva aparició, aquesta espècie es va propagar per la resta del món atravessant l'estret de Bering, que uneix Amèrica i Àsia. Això va provocar l'adaptació a diferents climes y zones.

• Boscos: Equus grans i potents (els d'aquestes zones són els antecessors de les races de tir).
• Altiplans: Fins i esbelts (zona Mongolia).
• Estepa: Lleugers (antecessors de la raça àrab, o pura sang).
• Tundra: Grans i pessats, amb pelatge gruixiut (regions polars).

Com a curiositat cal esmentar Equus Ferus és l'espècie a la qual pertanyen tant els cavalls domèstics com el seu avantpassat salvatge extint, conegut com a Tarpan, així com també el Przewalski, l'únic cavall salvatge que viu a les estepes del centre d'Àsia.

Fa uns 4000 anys els cavalls ja havien estat domesticats per l'home. Aquests els utilitzaven com:

• Animal de Tir (Lleuger o pessat).
• Per arrossegar carros.
• De sella (equitació, caça...).
• Aliment.

Tipus de cavalls:

 

Tir pessant:

Races molt grans (fins a 1 tona)
Utilitzats per arrossegar artilleria pesada en combats.

Tir lleuger:

Races grans, entre 400 i 600 kg.
Utilitzats per feïnes del camp o arrossegar carruatges.

De sella:

Races lleugeres com els pura sang anglesa, anglo-àrab, hunter, andalús etc.
Mitjà de transport, equitació, per caçar...

Classificació en funció del temperament

 

 

     

• Sang freda: Tranquils, races pesades, dòcils.
• Sang calenta: Nerviossos, agressius (en quant a caràcter, no vol dir que ataquin a humans)
• Sang càlida: Una combinació de sang calenta i freda, aportant tranquilitat i docilitat a més de lleugeressa i agilitat.

Concepte de raça:

Població determinada que només es relacionen entre ells, riats de forma selectiva i domesticada. Tenen característiques físiques i psíquiques similars.

Parts del cavall

Parts de la peulla

 

Com netejar la peulla de un cavall?

 

Material i equipament necessari per montar a cavall:

El casc:

 És un element indispensable a l'hora de muntar a cavall, doncs si hi hagués alguna caiguda ens protegeria el cap.

Pantalons:

Són necesaris pel genet doncs evita roçadures amb el cavall.

Botes:

Les botes són necessàries a l'hora de muntar, doncs la sola està feta per a que s'ajusti a l'estrep i així mantenir una postura correcta a sobre del cavall.

Guants:

Són necessaris per a la protecció de les mans del genet.

Brida:

Es compon de dues parts: la cabeçada i el filet. La cabeçada comprèn el conjunt de corretges que, adaptant-se a cap de l'animal, serveixen per sostenir el cavall en la posició deguda, i a més les regnes, per mitjà de les quals el genet guia al cavall.

Vídeo de muntatge de brida

Sella:

La muntura és un element que uneix al genet als lloms d'un cavall. És usada per a la major comoditat del genet i per cuidar el llom de l'animal.

Tipus de selles:

Sella de salt: 

Faldo avançat per recollir i donar suport als genolls del genet, el seient es plà i els singladors curts.

Sella de doma:

Faldons llargs i verticals per tenir un control total del cavall.

Sella mitja:

Es una seia de forma intermitja entre la sella de salt i la de doma.







 

 

Com posar la montura a un cavall?

Els estreps 

Els estreps ón una part fonamental de la muntura , ja que és en ells on el genet recolza els peus i li confereix estabilitat sobre la cadira. Hi ha diversos tipus d'estreps , alguns són propis de determinades muntures i altres podem intercanviar al nostre gust . -

Tipus d'estreps:

 Estrep anglès: És el més usat, habitualment d'acer inoxidable , pavonat o cromat , amb tac de goma antilliscant 


Estrep anglès compensat: Es diferencia de l'anterior en la part superior , amb una inclinació on s'introdueix la ació per millorar la posició del peu del genet .

Estrep articulat: Els estreps articulats ( tipus anglès ) tenen una zona mòbil coberta de goma que permet que al doblegar es tingui una bona posició del turmell.

Estrep portuguès- espanyol: Cromats o daurats , tenen una gran passada per donar suport part del peu , és molt cridaner per la seva decoració .

 Estrep portuguès de fusta: Amb diferents acabats decoratius , és més aviat decoratiu o per a alguna exhibició .

Estrep portuguès argola: Estrep ovalat , d'acer daurat o cromat .

Estrep portuguès d'alta escola: Estrep espanyol giratori Llaurat , de material acer inoxidable o pavonat , té una base àmplia i és giratori .

 Tipus de embocadures

 Els diferents tipus d'embocadures que existeixen en el mercat es poden dividir en tres famílies:

· Filets: Hi ha una gran varietat, de suau molt rigorosa. La seva severitat és determinada pel següent factor:

• Gruix
• Forma: les peces de secció corba són més suaus.
• Forma d'anells: rodó o ova
• Pals: es pot agafar-los o no, aquells que fan servir ells són més suaus.
• Material: les més comuns són d'acer inoxidable i cautxú (suau

· Bocados: 

En general, tenen un pas per a la llengua, per tant, són més còmodes per al cavall.S'han de funcionar amb la cadena que ha de ser coberta (cautxú o pell, si el cavall és molt sensible) i amb un fals barbut.



 · Pelhams:  S'utilitzen com a alternativa al filet i bocada, ja que combina l'acció duta a termet. Això és vàlid sobretot per a cavalls que no accepten filet però és molt imprecís i ha de ser utilitzat per experts.












Parts de la montura

Les Mantes  

Durant l'hivern el pèl dels cavalls creix formant una capa protectora natural , però la vida a les cavallerisses , les dutxes després d'un entrenament i les inclemències del temps que suporten els animals que estan pasturant al camp, produeixen alteracions en el abric que els proporciona la natura , de manera que l'ús de la manta és indispensable per protegir-los del fred hivernal . A més de protegir-lo del fred , la manta ajuda a mantenir net l'animal , però és recomanable treure- diàriament i raspallar al cavall per evitar problemes en el pèl o en la pell .

Proteccions i Benes
  
Les proteccions per a mans i peus dels cavalls poden ser normals o de salt . Aquestes últimes és diferencien de les altres perque són mes rigides i cobreixen en la seva totalitat per tal d' evitar ferides saltant cerques. Les normals solen esdevenir més elástiques i adaptables . També trobem protectors de campana , que eviten cops a la peulla .Amb l' embenatge protegim el tendo de possibles lessions.

Quadres:

Abans de començar amb la neteja de quadres el primer que hem de fer és apropar-nos al cavall amb actitud tranquil · la i respectuosa . L'acariciarem una mica per tot el cos començant per la cara. Li retirem la manta amb molta calma i seguretat, que ell noti força en la nostra presència. Li ensenyarem la cabeçada de treball o de quadra i l'agafarem pel front per posar-se-la. El traurem de la quadra i el deixarem lligat al lloc corresponent per procedir a la neteja . Primer s'agafen les eines per netejar els quadres : la pala , la forquilla i la carreta . El primer pas per netejar les quadres és separar la palla seca de la bruta . Quan estigui separada agafem la caca i la palla amb orina i la dipossitem a la carreta . Quan la carreta està plena és porta al lloc on hi ha a els fems . Una vegada neta la quadra s'agafa palla neta i és reparteix per la quadra fins que el terreny quedi tou . L'aigua del cavall también s'ha de netejar , juntament amb la menjadora .Un cop realitzada la neteja de la quadra ens assegurarem de no deixar-nos eines per terra ni dins de la quadra ja que amb aquestes el cavall podria fer-se mal .

Vídeo procés de neteja de quadra:

                                                                   Neteja del cavall: 

Els cavalls que viuen en un box o quadra han de ser natejats diàriament .La neteja consisteix en llevar el pèl solt, la brutícia del pelatge i cascos i respallar la crinera i cua. El que coneixem com una higiene bàsica, aquesta es realitza per necessitat de l'animal i per seguretat nostra.Abans de muntar s'ha de netejar el cavall amb el seu material : Primer agafarem la pinta dura per respatllar la majoria del cos.  El segon pas és agafar el respall tou per netejar -li la cara i l' estòmac . En tercer lloc netejarem els peulles del cavall per dins i per fora .Una vegada realitzada la neteja del cavall i posada la montura , el portarem a la pista rodona .Amb la mà esquerra agafarem la corda sobrant o en aquest cas les regnes , amb la mà dreta dreta l'altre part de les regnes .No deixarem en cap moment que el 
cavall ens adelanti mentre anem cap a la pista, doncs estarem relaxats i no mostrarem po

Com portar-lo al destre 

Per davant : el cavall no ha d'avançar a la persona, en cas que ho intenti li donarem una tirada. . Si no reacciona , ens aturarem i posarem el nostre colze al nas . Una vegada que el cavall ha entès que aquesta és la seva posició , podrem començar a realitzar altres exercicis , com ensenyar-li a parar cada vegada que nosaltres ho fem . Per a això en les primeres ocasions avisarem al cavall de la nostra parada a través d'un " ho " o bé " Alt" , més tard el cavall haurà de parar en apreciar que el genet ho fa. Això ens servirà per fer que el cavall sigui més còmode de portar però el que és més important : manté l'atenció de l'animal centrada en el genet .

Pujant al cavall:
El primer que farem per pujar a la cadira de muntar és ajustar els estreps a la nostra mida i ajustar la cingla, amb la mà esquerra agafarem les regnes i part de la crinera, a contuniació el peu esquerre el posarem en l'estrep esquerre i donarem un salt envoltant el cavall per pujar-nos, procurant sempre caure de forma lenta i suau.

POSICIÓ CORRECTE SOBRE LA SELLA

 
Cap: Mirada endevant, entre les orelles del cavall.

Espatlles:Posició natural però a alhora una mica cap enrrera. Han d'estar relaxades.

Esquena i cul: Esquena recte, ficant els ronyons cap endins i seiem a plom amb les natges, al punt més entrant de la sella.

Cames: Genolls apretats cap a la sella, amb contacte en tot moment.

Peus i tormells: Mitja punta del peu al estrep i el talò sempre cap abaix.